El Blog De José Manuel Gómez [No es blog para deMAGOGOs]

Esta entrada de la bitàcora és la descripció del que va ocòrrer el passat divendres 25 de novembre en la meua vida.

No fou un divendres de treball normal, no. Cal dir que ni tan sols vaig anar a treballar al Servei d’Informàtica (com hauria fet un divendres qualsevol). Però aquell no era un divendres qualsevol: tenia una comissió de serveis eixe dia per anar al I Congrés internacional ‘Universitat i Propietat Intel·lectual: el Present i els Nous Reptes’.

En lloc d’anar a Burjassot aní a València (el congrés era en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, a la avinguda Blasco Ibáñez).

En un primer moment havien triat la Facultat de Dret (al campus dels Tarongers) per celebrar el congrés, però després de l’èxit d’inscripció van haver de canviar-la per un lloc més gran.

Aparquí el meu cotxe al parking de l’Aulari V, aprofitant-me de que com que conec als operadors que treballen amb el sistema d’autoritzacions de places d’aparcament m’havien autoritzat la targeta per tal de tindre accés al dit parking. N’hi han certes restriccions: no m’autoritzaran per aparcar a rectorat, però de tota manera jo no tinc normalment un Audi A4 que no desentone amb la resta de vehicles d’aquest superdemandat parking.

Travessí amb pressa (pensava que arribaria tard) els 2 carrers que em separaven de la Facultat de Filosofia i em vaig dirigir a l’Aula Magna de la Facultat. Eren al voltant de les 9:10, però l’acte començava a les 9:30 (i jo enganyat pensant que ja arribava 10 minuts tard!).

Parlí breument amb la directora del Servei de Biblioteques i Documentació que conec personalment per motius laborals (treballe dins del Servei d’Informàtica en Sistemes, però en la secció de biblioteques), que era ponent en la primera taula del matí (Universidad y propiedad intelectual: los protagonistas) i tot seguit vaig anar a la taula de recepció.

A l’hostessa li vaig explicar la meua situació: quan vaig enviar el e-mail per inscriure’m-hi al congrés vaig rebre una resposta dient que malauradament no quedaven places lliures al congrés (ja he dit que fou un èxit de convocatòria, no?). Malgrat això hi havia anat igualment i, en cas de tenir un seient lliure, volia escoltar les ponències. També volia un justificant d’assistència, en cas de ser possible, per tal de demostrar al treball en cas necessari que havia assistit al congrés (recordeu que m’ahvien atorgat una comissió de serveis per a aquest dia?). La amable dona em digué que no hi havia cap inconvenient en que assitira al congrés i va prendre nota de les meues dades (nom, DNI, email, mòvil) per que es posara en contacte amb mi posteriorment la directora del congrés, facilitant-me el justificant (que no certificat) d’assistència si era possible (l’hostessa no ho sabia).

En transcórrer uns minuts i segons s’acostava l’hora d’inici vaig anar trobant més persones conegudes i ja vaig acomodar-me en un dels encara nombrosos seients lliures.

El congrés m’agradà molt i en la primera ponència vaig fer dos preguntes quan arribà el torn del públic. I no m’hi enrotlle amb més detalls que si no no arribaré a contar de la nit!

A les 14:15 me’n vaig anar (encara no havien acabat les comunicacions del congrés) al cotxe i vaig tornar a dinar a casa.

En dinar vaig agarrar de nou el cotxe i vaig dirigir-me a un curs de Fundamentos y Técnicas de Auditoría de Sistemas de Información, del qual era l’últim dia de clase presencial i que tinc la sort de que el SIUV em subvenciona amb la mitat del cost de matrícula.

A les 20:30 acabà el curs i jo vaig tornar al cotxe per tal de fer l’últim viatge del dia (sense contar el de retorn a casa). Uns minuts abans, dins encara del curs, havia rebut (però no llegit) un missatge al mòvil. Era el moment de llegir-lo. Era del meu amic Toni: que al final no podia acompanyar-me al sopar de després amb la gent de balls llatins, que me’l passara d’allò més bé i que ballara molt (i li vaig fer cas). Ni tan sols vaig contestar-li: no volia arribar tard a on havíem quedat per anar a sopar.

Enguany m’hi he apuntat a classes de Balls Llatins en Burjassot. El Servei d’Educació Física i Esports de la Universitat de València oferta una ampla gamma d’activitats a la comunitat universitària. Les activitat no es restringen a esports sino que hi han moltes actititats com ara balls llatins, balls de saló, batuka, biodansa, bollywood, breakdance, broadway jazz, capoeira, dansa africana, dansa contemporània, dansa neo/clàssica, dansa oriental, defensa per a dones, escacs, flamènc, funky hip-hop, funky jazz, hip-hop, ioga, ioga en la platja, lindy hop, massatge, merengue, muntanya/senderisme, relax/automassatge, rock&roll, salsa, sevillanes, taixi, tango i tècniques de circ.

El preu és més que raonable (30€ el quadrimestre per a la comunitat universitària) i encara que no tingues relació amb la Universitat pots apuntar-t’hi (això sí te n’eixirà més car).

Com que les classes les donem al pavelló poliesportiu de Burjassot (just darrere del campus de Burjassot) i que em deixen absentar-me del treball durant eixes hores, recuperant-les després, que son dimarts i dijous de 13:00 a 14:00, doncs hi vaig i molt agust. Sé que soc un privilegiat (per moltes coses) i me n’ha profite.

El nostre professor, Quique, és molt bo i jo, com vull aprendre, sempre li faig cas. D’ell va eixir la idea de sopar junts el divendres i després anar a ballar a Caribeans, una sala on pinxa música i fa ballar a molta gent les nits de dimarts a divendres.

Encara estàs llegint-me? Ara es quan la cosa es fica interessant perquè ja hem arribat a la nit. Espere no defraudar.

Tornem al dia (nit) de autos. Jo havia aparcat a la avinguda d’Aragó i caminava cap a Caribeans, on havíem quedat per anar a sopar després. Eren aproximadament les 9:10 i no n’hi havia gent a la porta de Caribeans: el primer a estes hores? Cride al mòvil a Quique? Ah, no, espera, que n’hi ha una altra porta. Sí ja estava la majoria de gent allí.

Em presentaren a 3 xiques que eren del grup del divendres i no coneixia d’abans i com ja eren les 21:30 hi ens anarem a sopar a un bar propet (Caminito). Erem 13 persones i encara quedava per arribar la 14ª i van parar-nos una taula per a nosaltres a la terrassa, on les xiques eren l’atracció d’un grupet d’homes d’edat una miqueta avançada que estaven fent-se unes canyes al bar.

Jo em vaig asseure al costat d’una companya de balls a qui li dedique esta llarga entrada del blog (tan llarga com els segons que ballaria amb ella sense descansar. Bé, pot ser, estiga exagerant una miqueta: em canse abans d’escriure que de ballar. Canviaré segons per minuts i ho deixarem en que ballaria tants minuts amb ella com les 1499 paraules d’esta entrada). A més l’escric en la nostra llengua que té més mèrit.

Recorde que una de les xiques que m’havien presentat es bevia els gots de sangria o cervesa tot d’un glop i jo pensava: mare com va a acabar la nit esta pobra xicona. I recorde bé perquè, encara que jo brindava amb el pitxer de cervesa ple, després només bevia aigua. Què us penseu!

El menjar estava bo, la companyia agradable i la conversa divertida. Gràcies a uns minuts d’incomunicació vam poder acabar de sopar sense ennuegar-nos. En el preu del sopar (15€ sense límit de beguda, encara que no hi vaig abusar de l’aigua) estava inclòs un café o cubata. Heu endevinat: jo demaní un café, però vaig prendre dos (el tallat descafeinat que havia demanat i un altre tallat que sobrava i possiblement fóra la causa de que tardara a agafar la son).

Després ja anàrem a Caribeans a ballar. Quique es posà el micròfon i començà a donar-nos les instruccions en la salsa i baxata.

– Guapea, enchufla y arriba, dame, el candado, vacila, engáñala y para acabar vuelta y beso.

Per supost, tots dos férem cas de tot el que manava el professor (ella balla millor que jo, tingues paciència que estic aprenent i faig el que puc) i amb una miqueta de constància (que d’això en tinc més que prou) milloraré.

La nit continuà. Acabaren els balls llatins i va seguir música més moderna. Jo vaig ser castigat amb incomunicació però per a la classe de dimarts recuperaré la comunicació.

Al final tancaren Caribeans després de les 3:30 i jo vaig ficar-me al llit a les 4:30. Entre la llet dels tallats i el gas de 2 kas taronja que vaig fer-me (no estic acostumat a coses més fortes que el trina de taronja que no du gas) tardí a dormir-me. Però a les 8:30 de la matinada m’alcí (m’anava de viatge a Utiel).

Vaig dormir 4 hores escases, pero com diuen Sarna con gusto no pica. Us dic que no em penedisc en absolut.

Recorda: fes-li cas al mestre de ball. ;-*

I Congré

s internacional ‘Universitat i Propietat Intel·lectual: el Present i els Nous Reptes’


Comments



3 Comments so far

  1.    Manel on November 29, 2011 14:27

    No pares ni un ratet!. Sempre hi ha que fer-li cas al mestre, jaja!

  2.    jomagogo on November 29, 2011 17:52

    Quina alegria de sentir-te, Manel! I quin honor que el primer comentari en valencià siga d’un suecà.

  3.    jomagogo on November 30, 2011 9:34

    Senyoreta Moscardó: els lectors del blog (i jo principalment) volem saber que pensa de la entrada i si li va agradar que li fera cas al mestre literalment. Faça el favor de comentar la entrada que està dedicada a vosté.

Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 8 13 ?